tecnologia digital

Doncs com el conjunt de metodologies i estratègies d’aprenentatge que fan servir tecnologia digital o informàtica per a produir, transmetre, distribuir i organitzar coneixement entre individus, comunitats i organitzacions.

El grup abraça una àmplia franja temporal, incloent des de dispositius de mesura dissenyats a finals del segle XIX fins als més actuals dotats amb tecnologia digital, cosa que permet reconstruir perfectament la història de les tècniques de mesura de l’electricitat.

El fet que apuntem que les TIC s’hagin vist com un mitjà (fins i tot, un contingut) per a noves formes d’educació que qüestionen models tradicionals disciplinaris (estatals, principalment) no significa en cap cas adscriure’ns al credo del determinisme tecnològic (per exemple, quant als debats entorn de la tecnologia digital com a factor de consolidaciófragmentació de relacions de poder amb una perspectiva de gènere, a WAJCMAN, J. (2004), Technofeminism, Cambridge, Polity Press).

La tecnologia digital i la seva presència en l’educació formal ja tenen certa projecció històrica i han servit per desenvolupar teories de l’aprenentatge molt diverses (conductisme, cognitivisme, constructivisme, teories socials, etc.) (Ibáñez, 2006).